L'Ana Clemente ens ha fet arribar aquest escrit.
No recordo exactament el moment en el qual vaig decidir dedicar-me a la dansa. Sempre m’han dit que vaig néixer ballant i potser tenen raó. La música sempre ha anat relacionada amb la meva vida, allà on he estat hi ha hagut música, ja sigui a les cançons infantils, als festivals, concerts, despertador, extraescolars, treballs... la música sempre ha sigut imprescindible per mi. Fins ara, res havia superat mai la satisfacció que sento al pujar a un escenari i ballar. Ningú havia aconseguit fer-me oblidar els problemes de tal manera que perdessin importància o els oblidés per uns instants, fossin els problemes que fossin. Res aconseguia omplir-me tant com el ball. Però repeteixo, FINS ARA.
Fa 6 anys, una meravellosa persona, em va donar l’oportunitat de poder ensenyar a través de la dansa, a unes nenes petites, i des d’aquell dia he anat seguint els seus passos. Creia que el màxim plaer i satisfacció personal que podia tenir era ballar jo mateixa i fer bé les meves coreografies, però actualment m’he adonat de la meva equivocació. He trobat una sensació infinitament més gran que aquesta i és el simple fet de veure el meu treball reflectit en les nenes. Veure-les ballar dia a dia, esforçar-se, sentir la música, estimar el que estan fent, posar-se nervioses abans d’una exhibició, implicar-se en la feina, ser responsables, posar ganes i força i sobretot, veure-les disfrutar ballant, m’omple més que cap altre fet.
Aquest any ha estat meravellós. Les nenes han creat uns grups magnífics on no només han aprés a ballar, passos, coordinació, ritme, equilibri, expressió, habilitats motrius... sinó que han aprés a respectar-se les unes amb les altres, animar-se entre elles, ajudar-se mútuament i estimar-se. Dia a dia han anat creixent i aprenent, i el més maco de tot és que jo també jo he fet amb elles. Juntes hem aprés a esforçar-nos cada dia més, a posar ganes en cada pas de les coreografies, a no perdre la il·lusió, a superar tots els entrebancs que vinguin, a innovar cada dia més... Juntes hem aconseguit un resultat com el del diumenge passat.
En l’exhibició es va poder apreciar com les nenes van pujar a l’escenari al 100% i van demostrar tot el que valen i tot el que saben fer. Van posar ganes, il·lusió, força, energia, nervis, confiança i seguretat en elles mateixes. Van divertir i emocionar a tot el públic i el més important: Es van sentir orgulloses de la seva feina. Van adonar-se dels fruits que dóna tot l’esforç i temps dedicat en aquest curs i van sortir felices i contentes d’allà. Tot s’ha de dir, la implicació per part dels pares no té nom! Gràcies als seus ànims a les nens, el seu recolzament en aquesta activitat i la seva col·laboració incondicional, vam aconseguir entre tots fer una exhibició inoblidable.
Personalment, no tinc paraules per aquestes nenes. No sabria expressar en mil frases més el que arribo a sentir quan les veig disfrutar ballant. M’emocionen cada dia més tot i haver creat jo mateixa les coreografies i veure-les cada dimarts i dijous. Són petites , però tenen capacitat de fer-se estimar com ningú i donar forces per seguir endavant any darrere any a qualsevol. Estic orgullosa d’elles i de la seva evolució. Són increïbles , fantàstiques i úniques! Us convido a veure-les el pròxim 2 de juny al festival de l’escola, estic segura que gaudireu moltíssim! Les monitores de HipHop estarem encantadissimes de tenir-vos allà!
Gràcies per la vostra atenció, una abraçada gegant per part d’una monitora molt orgullosa de les seves nenes! Fins aviat!
Ana Clemente
Etiquetes: 
